MOMPOU AND MORE, Carol Ruiz (piano)

A partir de la segona meitat del segle XIX, el repertori per a piano a Espanya es va enriquir
enormement gràcies a una generació de pianistes i compositors que combinaven la tradició
romàntica amb la recerca d’un nou llenguatge sorgit de la tradició musical catalana, amb
vocació internacional.
Això va donar com a resultat una musica innovadora, plena de ritme, color i temperament.
La majoria de compositors d’aquest període es formen en una Catalunya -molt vinculada a
França des del punt de vista cultural- dinàmica i en evolució permanent, en plena revolució
industrial, on les ciutats principals, molt especialment Barcelona, s’omplen de fàbriques, de
tramvies, de cotxes i hi creixen les noves classes socials: els obrers i la burgesia.
El programa que comprèn aquest àlbum és una mostra de la valuosa aportació dels
compositors catalans al repertori per a piano de l’època.
Frederic Mompou(1893-1987), Manuel Blancafort (1897-1987) i Ricard Lamote de
Grignon(1899-1962), formaven part del grup dels “Vuit”, també anomenat “Compositors
independents de Catalunya” i compartien l’admiració pels impressionistes. Aquesta admiració
va donar com a resultat un estil propi, on l’expressió es concentrava en petites formes, senzilles
i amb pocs ornaments. Utilitzaven sovint la música popular catalana com a inspiració, també
eren freqüents els motius obstinats i els elements descriptius, com les imitacions de campanes
(molt presents en la música de Mompou, per exemple). El seu l’objectiu era la recerca d’un so
meditatiu i aconseguir la màxima expressió amb el mínim de mitjans.
Enric Granados és d’una generació anterior. Està considerat com un dels compositors
espanyols més importants. Va crear, a Barcelona, l’ “Acadèmia Granados Marschall” per a
piano, on Lamote de Grignon i Mompou van estudiar. Granados fou un romàntic. En la seva
obra es poden observar grans influències de Schumann, Grieg i Liszt; tot i així, va
desenvolupar el seu estil propi amb harmonies i rítmica singulars, així com melodies
característiques. Se l’anomena “El Chopin espanyol” i “L’últim romàntic”.
En resum, música molt innovadora i variada, plena d’expressió i de color. Música descriptiva
d’una època en gran procés de canvi, entre les tradicions antigues i la modernització, música
d’una època on carros de rucs, tramvies i automòbils es barrejaven pels carrers de Barcelona.
Música, en fi, única, sorgida de la fusió entre les tradicions de la música clàssica i la popular
que crea un nou idioma musical.

L’àlbum Mompou and More es va gravar a l‘agost del 2020 gracies a una campanya
de micromecentatge i es va publicar al desembre de 2020. Al gener de 2021 va ser
presentat en directe al programa “Octhend Foyer” de la Radio 4 (Radio clàssica
holandesa), i al març de 2021 a través d’una reportatge a Radio Catalunya musica.
Fins a dia d’avui la seva acollida als Països Baixos i a Catalunya ha estat molt positiva,
tant pel públic com per la critica.

Programa de concert

.Scènes d’enfants , F.Mompou

( cris dans le rue- Jeux sur la Plage- Jeu 2- Jeu3- Jeunes filles au

jardín)

Damunt de tu nomes les flors, F.Mompou/ arr.C.Ruiz

Planys (lent – andante- inquieto – agitato), F.Mompou

Cançó i dansa n.8, F,Mompou

L’orgue dels cavallets, M. Blancafort

El convent dels peixos, R. Lamote de Grignon

Peces breus: Paisatge – Cançó de bressol, J.Serra

Allegro de Concierto, E. Granados