L’alegria que passa: un espectacle singular

Has tingut mai la sensació de no encaixar en el món que t’ha tocat viure?

Per a Santiago Rusiñol, nascut en una família d’industrials del tèxtil, aquest devia ser un sentiment molt intens. Tant, que a l’edat de 28 anys va decidir deixar la seva dona i la seva filla, trencar amb el negoci familiar i emprendre el seu propi camí, un camí que reflectís el seu desig de viatjar, de conèixer món i de dedicar la seva vida a l’art.

El seus treballs en el camp de la pintura i l’escriptura el van acabar convertint en un referent del modernisme català, un moviment que situava l’individu com a centre de la majoria de reflexions i buscava transformar la societat catalana en una societat més moderna.

Profundament influït pels esdeveniments de la seva pròpia vida, les reflexions més habituals en les seves obres giren al voltant de la situació i el sentit de l’artista en una societat que ell considerava banal, materialista i supèrflua.

Com veurem, la seva obra teatral “L’alegria que passa” no n’és una excepció.

L’obra de teatre

“L’alegria que passa” ens parla d’un jove inquiet, en Joanet, que viu en un poble a on regnen la monotonia i l’avorriment. L’arribada al poble un circ ambulant, farà que en Joanet conegui la bella Zaira, una cantant bohèmia que representa tot allò que ell anhela: l’alegria i la llibertat.

Aquesta contraposició de dos móns és un tema recorrent en la obra d’en Rusiñol: d’una banda el món de la prosa, que simbolitza la monotonia, la tristesa, el materialisme i la malfeineria, i de l’altra, el món de la poesia, que simbolitza la llibertat, l’alegria, la bellesa i el progrés.

La música

En el cercle d’artistes en què es movia Rusiñol hi havia músics de renom com Albéniz, Granados, Satie, Falla o Enric Morera. Precisament aquest últim va ser l’encarregat de posar música a l’obra de teatre d’en Rusiñol. Algun dels seus temes, com ara la Marxa o La cançó de Zaira, van arribar a obtenir un gran èxit, cosa que va contribuir a augmentar la popularitat de l’obra de teatre, que va ser traduïda al castellà, al francès i a l’italià.

L’espectacle

L’Esteve Molero ha creat un espectacle singular al voltant de “L’alegria que passa”, un espectacle a on s’hi s’alternen reflexions pròpies, diàlegs de l’obra de teatre i cançons d’Enric Morera, interpretades en directe pels tres músics d’aquest esdeveniment:

Esteve Molero, presentació i fiscorn

Itziar Espinar, soprano

Héctor Valls, piano

El podreu gaudir el proper dissabte 16 de març a les 19h a Pianíssim Studio. Us hi esperem!